Buf, des del febrer... Volia fer un blog i allà es va quedar, en 4 entrades i molta pols acumulada. Ara és un dels propòsits pel nou curs, reprendre'l i fer-lo créixer.
I és que el setembre és el mes dels bons propòsits, de les promeses pel nou curs que acaben oblidades en un calaix del despatx junt amb milers de papers en brut. Però també és el mes de tornar-nos a situar, de redescobrir el plaer de la rutina i anar, lentament, perdent de vista les vacances, la letargia de l'agost i el deixar passar el dia pel simple plaer de no haver de fer res. Tan agost fa que, el setembre sigui dur, molt dur!
A casa aquest setembre és molt especial. La Isona comença la Llar d'Infants. Després de dos anys de nen, ara toca dos anys de nena. Ja hem començat a anar-hi, avui serà el tercer dia, a casa hi anem a les tardes. La maleta, el berenar, nens que no coneixem i centenars de joguines que no havíem vist mai. I, de moment, sembla que li va molt bé. No s'enyora massa, només el punt just i necessari, no té por dels més grans, perquè tot i ser la única que no camina ja està acostumada a tenir ésser més grans pul·lulant pel seu voltant. Podríem dir que superarem amb èxit l'inici d'aquesta nova etapa.
Dijous que ve en comencem una altra, d'etapa, la d'en Roger, que ja passa a l'escola dels mitjans, la dels grans és l'institut i tampoc cal córrer, amb els seus llibres, la seva bata i la motxilla a punt per anar-la omplint de coneixements, amics, vivències, jocs, cançons i sortides.Suposem que tot anirà bé, però si una cosa hem après aquests tres anys és que, amb nens mai saps per on et poden sorprendre.
I a l'octubre el papa també torna al cole, a fer un postgrau. Ja ho veieu, ens espera un curs intens, però com tots esperem que estigui ple d'oportunitats, de bons moments, d'èxits i d'objectius assolits!
Molt bon setembre i bon inici de curs a tots!!
dijous, 5 de setembre del 2013
diumenge, 10 de febrer del 2013
Un diumenge qualsevol.
Avui és diumenge, un gris i fred diumenge de febrer. La gent està de ressaca post-carnaval, i a casa hem passat un calmat i tranquil dia. I és que, de tant en tant, s'agraeix poder-se llevar i tenir com a objectiu, simplement, deixar passar el dia.
Ens hem llevat amb calma i hem esmorzat encara més tranquil·lament. Després hem anat a la festa d'aniversari d'en MIC ( si, el de Mac, Mec Mic toca't el melic...). Hi ha hagut caramels, globus i un concert. En Mic al tambor, en Micky Mouse a la pandareta, la Jackie (un ós més gran que el nen), als bombos i en Roger al teclat i la guitarra. La Isona era la convidada d'honor i ha pogut apagar les espelmes de l'homenatjat, en MIC, que es veu que feia 2 anys.
Hem anat a passeig amb el cotxet i la moto de carreres, que ara sembla que comença a sortir de casa. L'objectiu era destrossar el mobiliari urbà perquè ha xocat amb tots i cada un dels obstacles que s'ha trobat pel camí...
La tarda ha servit per anar a caminar pel poble, així els dos peques feien migdiada, perquè hem dinat de restaurant i quan anem fora no trobem mai el moment per estirar-nos al cotxet i descansar. I quan el fred ja ens ha fet tornar a casa, hem après a jugar a domino. Un gran domino que tenim ple d'animals. I, després de mesos intentat fer una partida normal, avui ho hem aconseguit... I cansats d'ajuntar animals, hem fet el nostre carnestoltes particulars, i amb la roba i les pintures de la mare la Isona s'ha convertit en el tió i en Roger en el rei negre.
Ja ho veieu, quan tens nens corrent per casa cada dia és una aventura i no saps mai si faràs el te amb el rei negre, aniràs amb coet a la lluna o ballaràs la polca russa!
Ara ja a la banyera i aviat a sopar i a descansar... Que per acabar el diumenge res millor que un sopar lleuger al sofà, mirant la tele, mentre la princesa guerrera i el rei negre recarreguen piles per viure demà una nova aventura!
Bona nit!!!
Ens hem llevat amb calma i hem esmorzat encara més tranquil·lament. Després hem anat a la festa d'aniversari d'en MIC ( si, el de Mac, Mec Mic toca't el melic...). Hi ha hagut caramels, globus i un concert. En Mic al tambor, en Micky Mouse a la pandareta, la Jackie (un ós més gran que el nen), als bombos i en Roger al teclat i la guitarra. La Isona era la convidada d'honor i ha pogut apagar les espelmes de l'homenatjat, en MIC, que es veu que feia 2 anys.
Hem anat a passeig amb el cotxet i la moto de carreres, que ara sembla que comença a sortir de casa. L'objectiu era destrossar el mobiliari urbà perquè ha xocat amb tots i cada un dels obstacles que s'ha trobat pel camí...
La tarda ha servit per anar a caminar pel poble, així els dos peques feien migdiada, perquè hem dinat de restaurant i quan anem fora no trobem mai el moment per estirar-nos al cotxet i descansar. I quan el fred ja ens ha fet tornar a casa, hem après a jugar a domino. Un gran domino que tenim ple d'animals. I, després de mesos intentat fer una partida normal, avui ho hem aconseguit... I cansats d'ajuntar animals, hem fet el nostre carnestoltes particulars, i amb la roba i les pintures de la mare la Isona s'ha convertit en el tió i en Roger en el rei negre.
Ja ho veieu, quan tens nens corrent per casa cada dia és una aventura i no saps mai si faràs el te amb el rei negre, aniràs amb coet a la lluna o ballaràs la polca russa!
Ara ja a la banyera i aviat a sopar i a descansar... Que per acabar el diumenge res millor que un sopar lleuger al sofà, mirant la tele, mentre la princesa guerrera i el rei negre recarreguen piles per viure demà una nova aventura!
Bona nit!!!
dijous, 7 de febrer del 2013
DIJOUS LLARDER
Avui és dijous llarder, o gras, com en vulguem dir! Un dia de menjar ous, botifarra, llardons... i tot per preparar el dejuni i l'abstinència de la Quaresma. Avui en dia, el sacrifici està poc de moda, i ja ningú es recorda de què cal fer per Quaresma... però el dijous llarder si que continua de moda i és que la teca ens encanta!!!
Quan hi ha nens a casa les tradicions es viuen una mica més intensament, perquè de petits tot és especial, i els agrada fer coses diferents. Avui a casa ha sigut un dia especial per a tots.
En Roger ha anat d'excursió a una masia i ha vist cavalls, gallines i conills, ha tocat pollets i ha menjat pa amb botifarra per dinar, com mana la tradició!
La Isona ha estat filla única per unes hores i s'ha portat com tota una senyora! Li ha agradat tan que no ha dormit migdiada per no perdre's cap moment de ser el centre d'atenció... estem d'un mal humor ara ja!
I al vespre... mantenim la tradició. Venen els avis a sopar a casa i menjarem tot allò típic d'un dia com avui: botifarra, botifarra d'ou, xistorres... i de postres: coca de llardons feta a casa.Recepta fàcil, econòmica i molt bona!!
JA ho veieu, a casa celebrem el Dijous Llarder com cal!!!
Quan hi ha nens a casa les tradicions es viuen una mica més intensament, perquè de petits tot és especial, i els agrada fer coses diferents. Avui a casa ha sigut un dia especial per a tots.
En Roger ha anat d'excursió a una masia i ha vist cavalls, gallines i conills, ha tocat pollets i ha menjat pa amb botifarra per dinar, com mana la tradició!
La Isona ha estat filla única per unes hores i s'ha portat com tota una senyora! Li ha agradat tan que no ha dormit migdiada per no perdre's cap moment de ser el centre d'atenció... estem d'un mal humor ara ja!
I al vespre... mantenim la tradició. Venen els avis a sopar a casa i menjarem tot allò típic d'un dia com avui: botifarra, botifarra d'ou, xistorres... i de postres: coca de llardons feta a casa.Recepta fàcil, econòmica i molt bona!!
JA ho veieu, a casa celebrem el Dijous Llarder com cal!!!
dimecres, 19 de desembre del 2012
NADAL
Els llums de l'arbre brillen amb tanta força com els teus ulls. Sota seu el tió endrapa a cor que vols casa nit, quan esteu dormint. Les figures del pessebre reposen tirades al terra, mentre dins del portal un gos i una vaca vigilen que el caganer no caigui.
S'acosta el Nadal, un de ben especial i diferent!
Sempre m'ha agradat el Nadal, el regust a magia i a somnis d'infantesa. Recordo l'emoció de donar menjar al tió, la perfecció del pessebre i les nits de Reis en que a les 6 del matí ja saltàvem del llit per anar a buscar els regals!
Però aquest any, mentre en Roger posa el plat cada vespre al tió i li explica què ha fet durant el dia, quan fa un petó a l'arbre i al tronc màgic abans d'anar a dormir, m'envaeix una estranya sensació, entre alegria i tristesa. M'agrada veure'l tan feliç però, alhora, em sap greu pensar que tanta alegria és fonamenta en una gran mentida...
Potser també és que tins les hormones alterades per l'alletament de la Isona, ves a saber!
De tota manera, estic esperant amb ganes ser el dia 24, tantes ganes com les que en Roger té de ser divendres i cagar el tió del cole, que quan es lleva a les 3 del matí em mira somrient i em diu:
- Puc anar a cole a picar??
Picarem fill, picarem!
S'acosta el Nadal, un de ben especial i diferent!
Sempre m'ha agradat el Nadal, el regust a magia i a somnis d'infantesa. Recordo l'emoció de donar menjar al tió, la perfecció del pessebre i les nits de Reis en que a les 6 del matí ja saltàvem del llit per anar a buscar els regals!
Però aquest any, mentre en Roger posa el plat cada vespre al tió i li explica què ha fet durant el dia, quan fa un petó a l'arbre i al tronc màgic abans d'anar a dormir, m'envaeix una estranya sensació, entre alegria i tristesa. M'agrada veure'l tan feliç però, alhora, em sap greu pensar que tanta alegria és fonamenta en una gran mentida...
Potser també és que tins les hormones alterades per l'alletament de la Isona, ves a saber!
De tota manera, estic esperant amb ganes ser el dia 24, tantes ganes com les que en Roger té de ser divendres i cagar el tió del cole, que quan es lleva a les 3 del matí em mira somrient i em diu:
- Puc anar a cole a picar??
Picarem fill, picarem!
dilluns, 15 d’octubre del 2012
PER COMENÇAR...
Cada matí quan em desperto, siguin les 8, les 6, les 9 o les 7, sento la vostra veueta i recordo que avui tinc dos grans motius per somriure a la vida. Fins i tot les nits eternes en que un es lleva a les 4, desperta l'altra, que mama i no agafa el son, i el primer volta per la casa fins a quarts de 7... doncs si, aquestes nits també em demostren que val la pena llevar-se per veure-us.
He decidit crear aquest blog per anar exposant, a partir de la pròpia experiència, el llarg i dur camí de l'educació. No sols la vostra sinó també la que he anat treballant en els meus anys com a monitora de l'esplai. En cap moment pretén ser una lliçó de res ni adreçada a ningú, simplement una manera d'anar plasmant el camí que comparteixo amb vosaltres mentre us aneu fent grans i m'ajudeu a redescobrir el món que m'envolta mentre jo intento ensenyar-vos a caminar-hi amb pas ferm.
I espero poder compartir els meus pensaments amb tots aquells que també doneu voltes sobre els temes que aniran sorgint, temes espontanis com ho és el vostre dia a dia.
Pas a pas, com vosaltres, perquè és posant primer un peu i després l'altre com es va fent camí.
He decidit crear aquest blog per anar exposant, a partir de la pròpia experiència, el llarg i dur camí de l'educació. No sols la vostra sinó també la que he anat treballant en els meus anys com a monitora de l'esplai. En cap moment pretén ser una lliçó de res ni adreçada a ningú, simplement una manera d'anar plasmant el camí que comparteixo amb vosaltres mentre us aneu fent grans i m'ajudeu a redescobrir el món que m'envolta mentre jo intento ensenyar-vos a caminar-hi amb pas ferm.
I espero poder compartir els meus pensaments amb tots aquells que també doneu voltes sobre els temes que aniran sorgint, temes espontanis com ho és el vostre dia a dia.
Pas a pas, com vosaltres, perquè és posant primer un peu i després l'altre com es va fent camí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)