Els llums de l'arbre brillen amb tanta força com els teus ulls. Sota seu el tió endrapa a cor que vols casa nit, quan esteu dormint. Les figures del pessebre reposen tirades al terra, mentre dins del portal un gos i una vaca vigilen que el caganer no caigui.
S'acosta el Nadal, un de ben especial i diferent!
Sempre m'ha agradat el Nadal, el regust a magia i a somnis d'infantesa. Recordo l'emoció de donar menjar al tió, la perfecció del pessebre i les nits de Reis en que a les 6 del matí ja saltàvem del llit per anar a buscar els regals!
Però aquest any, mentre en Roger posa el plat cada vespre al tió i li explica què ha fet durant el dia, quan fa un petó a l'arbre i al tronc màgic abans d'anar a dormir, m'envaeix una estranya sensació, entre alegria i tristesa. M'agrada veure'l tan feliç però, alhora, em sap greu pensar que tanta alegria és fonamenta en una gran mentida...
Potser també és que tins les hormones alterades per l'alletament de la Isona, ves a saber!
De tota manera, estic esperant amb ganes ser el dia 24, tantes ganes com les que en Roger té de ser divendres i cagar el tió del cole, que quan es lleva a les 3 del matí em mira somrient i em diu:
- Puc anar a cole a picar??
Picarem fill, picarem!
