Cada matí quan em desperto, siguin les 8, les 6, les 9 o les 7, sento la vostra veueta i recordo que avui tinc dos grans motius per somriure a la vida. Fins i tot les nits eternes en que un es lleva a les 4, desperta l'altra, que mama i no agafa el son, i el primer volta per la casa fins a quarts de 7... doncs si, aquestes nits també em demostren que val la pena llevar-se per veure-us.
He decidit crear aquest blog per anar exposant, a partir de la pròpia experiència, el llarg i dur camí de l'educació. No sols la vostra sinó també la que he anat treballant en els meus anys com a monitora de l'esplai. En cap moment pretén ser una lliçó de res ni adreçada a ningú, simplement una manera d'anar plasmant el camí que comparteixo amb vosaltres mentre us aneu fent grans i m'ajudeu a redescobrir el món que m'envolta mentre jo intento ensenyar-vos a caminar-hi amb pas ferm.
I espero poder compartir els meus pensaments amb tots aquells que també doneu voltes sobre els temes que aniran sorgint, temes espontanis com ho és el vostre dia a dia.
Pas a pas, com vosaltres, perquè és posant primer un peu i després l'altre com es va fent camí.
